Els hàbits quotidians a través de Realitat Augmentada

L'última classe d'habilitats comunicatives la dediquem a presentar els nostres projectes finals. Cadascú ha escollit una de les tècniques de les què hem treballat en aquesta part de l'assignatura utilitzant-la com a mitjà per ensenyar alguna cosa, alguns aspectes importants en els primers anys d'escola. En aquest cas, nosaltres hem escollit la realitat augmentada ja que ens va semblar una eina molt útil i curiosa per als nens. És a dir, es tracta d'ensenyar el què està marcat al currículum però d'una manera més divertida i curiosa per tal que els nens tinguin més interès i no s'avorreixin. 

El que nosaltres pretenem que aprenguin els infants són els hàbits del dia a dia, és a dir, aquells costums que han d'agafar per tal de mantenir una higiène òptima, i un bon comportament tant dins com a fora de casa. Per exemple, n'hem escollit cinc bastant significatius: rentar-se les dents després de menjar; rentar-se les mans quan tornen del pati o quan acaben de fer alguna activitat amb pintures o colors; han de penjar la jaqueta al seu lloc quan arriben a l'aula i posar-se la bata per no embrutar-se la roba; han d'endressar les joguines quan acabin de jugar-hi; i han de sortir en fila i en ordre cap al pati per no molestar als seus companys de l'escola que estan fent classe, i perquè no hi hagi malentesos i baralles. 

Aquí us deixem els marcadors que hem utilitzat per a realitzar aquesta activitat:

Pla de mediació Sant Ramon de Penyafort

Cada centre té el seu pla de mediació però en el que tots coincideixen és en que la mediació escolar és una tècnica que s'utilitza per a resoldre conflictes. L'exemple que hem escollit nosaltres és un col·legi concertat, Sant Ramon de Penyafort, que acull a nens des de educació infantil fins a secundària, i també cal remarcar que és un col·legi religiós. Aquest centre aplica el  servei de mediació a partir de quart de primària i fins quart de secundària.

Primerament, el director del centre fa una elecció dels professors més adients per aplicar aquest servei al centre i llavors han de fer un curs que es fa al mateix centre i que no és molt intensiu sinó que és de 4 hores. Després d'escollir a l'equip docent, entre els alumnes de cada curs es trien uns 3 o 4 alumnes de cada curs que també han d'assistir a aquest curs de mediadors.

Per tota l'escola es poden trobar cartells del servei de mediació sobre com contactar-hi, comunicant a la gent que és un servei de molta utilitat i també advertint de que es confidencial.

Durant el curs qui vulgui assistir a una mediació amb un altre persona, ha de contactar amb algun professor del servei de mediació i explicar-li la situació. Llavors aquest professor es posa en contacte amb l'altre persona relacionada amb el conflicte i si els dos estan d'acord, un dia entre setmana es fa la reunió.

El professor mediador escollirà un alumne mediador ja que ha d'estar-hi present un alumne i un professor.

Per finalitzar, es reuneixen un dia on fan la mediació i tot el que es parla allà es queda allà, cap dels dos mediadors fa comentaris sobre el conflicte.

La mediació escolar

La mediació consisteix en resoldre conflictes amb l'ajuda d'una tercera persona externa al problema. És voluntària i totalment confidencial.

Els passos que segueix són els següents:

Primer expliquen el problema cada un des del seu punt de vista. Seguidament els mediadors fan preguntes als nois per tal d’assegurar-se que ho han entès bé. A continuació, els pregunten quines són, per ells, les solucions possibles. Finalment proposaven solucions que podrien ser viables per solucionar el problema i per últim, redacten un acord firmat per ells. Les habilitats d'un mediadors són l’escolta activa, és a dir, mostrar interès, deixar clara la situació, preguntar per a treure la màxima informació, empatia, confidencialitat, els missatges han de ser en primera persona i no agressiu, negociació, sense barreres, la postura ha de ser oberta i la mirada als ulls i finalment cal utilitzar un to de veu relaxat i tranquil. 

És molt important que cada vegada més les escoles vagin fomentant el procés de mediació i a utilitzar-lo de forma correcta per conscienciar als alumnes. Si s'aconsegueix això i fem que els alumnes, ja des de ben petits aprenguin l'hàbit d'arreglar els conflictes parlant, lo probabilitat que ho facin d'aquesta mateixa manera en el futur més molt més alta. Algunes persones del nostre grup hem format part d'un pla de mediació escolar i no tots estan ben planificats ni ben utilitzats, ja que en algunes escoles i instituts tenen el servei però no l'utilitzen correctament o no en treuen un bon partit. En definitiva, és important fomentar i potenciar la mediació a l'àmbit escolar (i també en tots els altres àmbits de relació entre persones) per tal que els infants sobretot, però també els adults aprenguem a resoldre conflictes de manera pacifica i dialogant, ja que d'aquesta manera ens estalviaríem temps i mals entesos. Com ja hem dit abans, és imprescindible que aquesta pràctica s'apliqui des de ben jove per poder-la integrar amb més facilitat.

-      

-     

L'acció tutorial

La setmana passada vam començar un nou bloc a l’assignatura d’habilitats comunicatives: la tutoria. En aquesta classe hem après quins tipus de professors, o més ben dit, tutors, hi ha a les escoles i com actuen. Hi ha tres tipus de tutors, en general: els agressius, els passius i els assertius. Els que haurien de predominar en la majoria d’escoles són els assertius ja que intenten parlar i posar-se al lloc de l’alumne quan l’ha d’ajudar en alguna cosa. Els que no haurien de ser-hi mai són els agressius atès que maltracten els alumnes tan psicològicament com físicament. I els passius, que no els interessa res més que fer la seva classe i marxar. Una altra qüestió que vam tractar va ser la de les entrevistes i les reunions tan vers als alumnes com als pares. I vam descobrir que en una entrevista o reunió no tot és a l'atzar, millor dit, res és a l'atzar, sinó que tot està preparat i guiat pel professor que la realitza. I si diem que el professor ha preparat amb antel·lació aquella entrevista voldrà dir que n'hi ha diversos tipus i que el tutor n'haurà escollit un d'acord amb el tema de la reunió.

Nosaltres ja portem uns quants anys passant per diverses escoles i tenint diferent professors i tutors i creiem que la figura del tutor és important per l'alumne ja que és la figura clau que l'acompanyarà en el procés d'aprenentatge. Per tant, l'alumne s'ha de sentir recolzat per aquest tutor en cas de tenir algun problema i també poder-hi confiar i estar-hi a gust perquè afectarà positivament en el seu rendiment. Si l'alumne no se sent ben atès o ben aconsellat pel professor pot arribar a dificultar el seu camí de formació.

Com ja hem dit, per tot això creiem que el perfil de tutor més adient és el tutor assertiu. Per aquest motiu us mostrem un vídeo on s'observa com el tutor en comptes de cridar als alumnes aconsegueix que s'adonin que fins que no facin silenci no aprendran. Dins la mateixa pel·lícula veiem moltes més escenes on el professor raona amb els alumnes i amb els pares, es preocupa pels seus alumnes en cas de burla i no intenta imposar la seva visió de les coses sinó que intenta entendre les de tots.

Internet és un lloc segur?

La Seguretat a Internet és un concepte que creiem que cal treballar molt avui en dia amb els alumnes, sobretot a finals de primària i a secundària. Com ja sabem, el ciber-bullying és una agressió psicològics continuada en el temps que es produeix per Internet. Les víctimes més vulnerables són els adolescents, ja que no tenen prou consciència de les conseqüències que pot tenir el simple fet de penjar una fotografia al núvol. Com es veu al vídeo, qualsevol persona pot accedir a aquella fotografia, modificar-la i tornar-la a penjar sense que te n’adonis. 

Després de veure el vídeo i entrar a les pàgines, hem après que hi ha moltes campanyes, pàgines, centres i altres recursos dedicats a conscienciar a la gent (no només adolescents) perquè tinguin compte a l’hora d’utilitzar les xarxes socials i publicar aspectes de la seva intimitat. El que cal fer és sensibilitzar del problema que és el ciber-bullying i informar-los sobre què cal fer per evitar-ho i què cal fer un cop ets víctima. En definitiva, tots els integrants dels grup creiem que és un tema de gran importància que cal tractar i, tot i que cada vegada la gent pren més consciència, creiem que encara queda molt per fer i que hi ha molta gent que no n’és totalment conscient. Aquí us deixem el vídeo de l'activitat on es veu què pot fer la gent des del seu propi ordinador amb informació teva que has deixat a Internet de forma no segura.

Un món més enllà de la realitat

A l’anterior classe, vam poder conèixer amb una mica més de profunditat com funcionen els codis QR i la realitat augmentada (RA). Els codis QR, que servien per anar amb més rapidesa allà on hem de trobar la informació; i la realitat augmentada, una nova manera de veure el món virtual més proper i real. Creiem que en aquesta classe hem pogut aprendre què era la realitat augmentada, ja que molts de nosaltres no ho sabíem o només ho havíem escoltat algun cop. I hem pogut aprendre com es feia un codi QR ja que la majoria sabíem què era i com s’utilitzava però no teníem ni una mínima idea de com es feia. Per tant, creiem que va ser una classe que ens va servir per aprendre nous conceptes i noves tècniques que podem utilitzar en l’àmbit educatiu. 

Seguint la línia del nostre bloc també volem reflexionar sobre aquests dos nous conceptes d'aprenentatge. En el nostre cas, com ja heu observat en publicacions anteriors, hem presentat a la classe l'explicació sobre la RA. En aquesta explicació vam descobrir aquest nou món, que no havíem treballat mai, ni com a alumnes ni evidentment, com a professors. Ens hauria agradat poder observar algun cas pràctic de com es realitza aquest aprenentatge a través de la RA. En el cas dels codis QR, ens és més familiar l'utilització ja que es troba en molts dels productes quotidians, cada vegada més. Tot i així també és cert que mai hauríem pensat d'utilitzar-lo en una aula. Per tot això creiem que aquesta classe ens ha servit per obrir-nos les portes. Hem descobert un nou món i unes metodologies que trobem molt atractives tant per alumnes com per professors. Aquí teniu un exemple de realitat augmentada:

El nostre mobile storytelling: Lucy and her tooth

Finalment, després de tot el procés ja hem acabat de realitzar el nostre mobile story telling que presentarem a la pròxima classe d'habilitats comunicatives a la URV. En publicacions anteriors ja hem parlat de que és el concepte de mobile storytelling i en que consisteix. En relació amb això aquests dies hem estat treballant per poder crear un exemple d'història creada amb mobile storytelling. Hem de dir que nosaltres no havíem fet mai cap activitat semblant ni en relació amb tot això. Tot i així, hem buscat informació. En primer lloc podeu veure que hi ha el nostre esborrany de la història (abans) i finalment com ha quedat la nostra història (després) perquè pugueu veure l’evolució del nostre conte. 

Aquesta història està realitzada amb una aplicació que permet ajuntar fons i figures com si es tractés d’un còmic i també ens ha permès posar diàleg i subtítols. Aquesta aplicació s’anomena Create a comic per Android. El conte tracta sobre la Lucy, una nena que deixa la seva dent sota el coixí per trobar el regal el dia següent però que per contra, es troba amb unes notes on se li donen pistes per trobar aquest regal. Aquesta història podria ser adient per treballar les part de la casa i també per fomentar el valor de l’amistat i l’esforç. Si voleu saber com acaba i quin és el seu regal només heu d’iniciar el vídeo. Esperem que us agradi.

La nostra Realitat Augmentada

A la següent classe d'habilitats comunicatives toca al nostre grup explicar en què consisteix la realitat augmentada a la resta de la classe.

La RA és una visió directa o indirecta d’un entorn físic del món real on es combinen elements virtuals per a la creació d’una realitat mixta a temps real. Es tracta d'un conjunt de dispositius que afegeixen una part sintètica virtualitat a la realitat, és a dir, afegeix una part virtual a la real.

Els seus principals components són el monitor, la webcam, el programari i els marcadors, que són uns fulls de paper amb símbols que el programari interpreta i realitza una resposta específica.

Hi ha 3 tècniques d visualització. Els dispositius de cap (pantalla instal·lada al cap on es mostren les imatges del món físic i del món virtual), els dispositius de mà (pantalla portàtil i aplicable a dispositius mòbils amb càmera) i dispositius espacials (projectors espacials que mostren la informació gràfica sobre els objectes físics).

En els nostres estudis el que volem és aplicar aquests tipus de tecnologies en el món de l’educació. Per aquest motiu també cal fer una reflexió de quins són els avantatges i els inconvenients d’aquesta aplicació a l’educació.

Els avantatges que creiem que poden aportar són: millorar la capacitat d’aprenentatge dels estudiants, els alumnes poden interactuar amb els continguts, els professors poden elaborar els seus propis continguts i la infraestructura necessària és senzilla i és fàcil de manejar. Per altra banda, els inconvenients que trobem són: la falta de coneixement i preparació dels educadors, la tecnologia d’alt cost que no permet accessibilitat total, també fomenta la bretxa digital interactiva existent entre els diferents països i ens podria fer perdre la percepció de la realitat que fins ara coneixem. Aquí teniu una presentació on es resumeix el que acabem d’explicar i inclou un vídeo d’exemple d’un institut on han utilitzat la realitat augmentada.

L'evolució dels contes. Mobile storytelling

A la sessió d'avui hem parlat sobre les mobile storytelling. Ja des de la prehistòria, els humans hem explicat històries, però amb l'aparició de les tecnologies aquesta tasca ha evolucionat. Primer en el que anomenem digital storytelling, que consisteix en utilitzar per exemple l'ordinador per crear històries amb fotografies, dibuixos, sons, etc. Actualment ha evolucionat encara més i ha aparegut el que coneixem com mobile storytelling, que consisteix en explicar històries utilitzant dispositius mòbils.

Aquesta eina ens pot ser molt útil a la nostra professió, ja que és una bona manera de explicar històries als nens, però d'una manera nova i més original. Ara be, a part de fer-los passar una bona estona, també es pretén que els nens aprenguin algun valor o algun coneixement a través d'aquestes històries. A més, al ser històries interactives, aconseguim cridar més la atenció dels nostres alumnes i que d'aquesta manera retinguin més i millor la informació que els donem. A la presentació d'avui, els nostres companys ens han ensenyat un vídeo que creiem que és un molt bon exemple. Per aquest motiu, hem decidit posar-lo a continuació.

Les TIC i el fet comunicatiu

La tecnologia ha servit a la  nostra societat per avançar, segurament a molta més velocitat. Hi ha sectors a favor del determinisme tecnològic, és a dir, que gràcies a la tecnologia som com som i determina com és la nostra societat. Per altra banda, el determinisme social defensa que la tecnologia és un instrument i que no ens domina, sinó que som nosaltres qui la dominem a ella. La tecnologia ens caracteritza com a humans, és a dir, que amb la tecnologia hem canviat les nostres maneres de fer. També cal dir que gràcies a Internet hem abandonat la comunitat local per passar a ser una comunitat global, altrament dit, ara podem travessar límits geogràfics i temporals i estar connectats amb gent de diferents llocs i a diferent temps.

La TIC principal és Internet, una eina que gairebé tots tenim posat al cap que és una eina per a buscar informació etc, però que realment és alguna cosa més que això, és una forma d’organitzar-nos la vida. Guardem tota la informació allà i per tant en podem tenir moltíssima més de la que necessitem i ben ordenada. Actualment vivim en el present, no en el futur. Internet és una eina per transmetre tot allò que passa en aquest moment. Com ja hem dit anteriorment, Internet també serveix per comunicar-nos i no solament amb aquells que tenim a prop sinó amb gent de tot el món. Aquesta eina ens permet comunicar-nos amb qualsevol part del món sense haver-nos de moure de casa. Una de les paraules que més s’utilitza actualment és virtual però l’utilitzem per explicar allò que no ens sembla real, tot i que sí que ho és ja que és una realitat paral·lela a la que estem amb unes normes i condicions diferents però reals. Per tant, podem dir, que actualment tenim un ventall més ampli de la informació i la comunicació gràcies a les tecnologies que avancen cada vegada més, i més ràpid. 

Mobile learning

A la sessió d’avui hem tractat l’ús del mobile learning a l’educació, és a dir, com utilitzar els dispositius mòbils a les aules. Hi ha tres àmbits dins el moblie learning segons el grau de formalitat: el primer és l’àmbit formal que utilitzem, per exemple, en l’entorn escolar, que pot ser a distància o presencialment. El segon és l’àmbit no formal, que l’utilitzem per exemple en activitats extraescolars. I, finalment, el tercer, és l’àmbit informal el qual fem servir per motius personals i que reverteix al teu aprenentatge. Cada vegada més gent, i sobretot més persones que formen part de la comunitat educativa s'interessen per aquest concepte. En les xarxes socials, hem pogut veure nosaltres mateixos com la majoria de dies, es parla del mobile learning dins el món de l'educació.

Sobre l’ús d’aquests dispositius no tot són avantatges, tals com la flexibilitat d’aprenentatge, la disponibilitat de molta informació a l’abast de tothom, o la navegació senzilla, sinó que també té inconvenients en aspectes tècnics com la duració de la bateria, l’emmagatzematge limitat, la incompatibilitat entre sistemes, la mida reduïda de la pantalla, entre d’altres. En definitiva, és un món que algunes persones troben molt eficaç i d’altres no tant ja que n’hi ha que són resistents al canvi i tenen dificultats d’adaptació a les noves tecnologies. El nostre punt de vista sobre tot això no és ni un extrem ni l'altre. Dit d'una altra manera, creiem que és una molt bona eina per aprendre sempre i quan s'utilitzi correctament, Tot i així, ara per ara tampoc podem opinar gaire sobre la seva funcionalitat perquè no hem vist quina és la seva eficàcia. Esperem poder-ho veure més endavant i entendre-hi una mica més.Tot seguit us deixem un vídeo perquè pugueu veure un exemple de com aprenen els nens amb el mobile learning:

Quin és el nostre entorn personal d'aprenentatge?

Els entorns personals d’aprenentatge (PLE, per les seves sigles en Anglès de Personal Learning Environment) són sistemes que ajuden als estudiants a prendre el control i gestió del seu propi aprenentatge. Això inclou el recolzament als estudiants per fixar els seus propis objectius d’aprenentatges, a gestionar el seu aprenentatge i a comunicar-se amb altres en el seu procés d’aprenentatge. Un PLE pot estar compost d’un o varis subsistemes, per tant, poc tractar-se d’una aplicació d’escriptori o estar compost per un o més serveis web. Per tant, podem dir que són un conjunt d'eines, serveis, relacions, connexions i interaccions que fem servir habitualment i que afavoreixen el nostre aprenentatge (informal) en el dia a dia i que fan que aquest aprenentatge es converteixi en coneixement. 

En el nostre cas, us mostrarem quin és el ple de cada persona del grup i tot seguit ajuntarem el de les quatre components del grup i us mostrarem el PLE de tot el grup. A l'hora de realitzar-lo he observat que moltes de les eines que utilitzem són comunes i d'altres que cada persona del grup utilitza a diferència dels altres. Entre això, i el fet de parlar-ne a classe han fet que descobrim noves eines i serveis que ens poden ajudar a augmentar aquest entorn personal d'aprenentatge i d'aquesta manera millorar el nostre aprenentatge. Així doncs ja teniu disponible en nostre PLE perquè vosaltres també pugueu descobrir noves eines i ampliar el vostre. 

Benvinguts a l'era digital

A la segona sessió del curs, i en relació amb el que vam parlar la setmana anterior, vam estar parlant sobre la transformació de la societat de la informació en societat del coneixement. Això s’ha produït perquè amb la irrupció d’Internet hi ha un accés molt gran a la informació i ara hem d’aconseguir saber transformar-la en coneixement. En definitiva, és evident que Internet i la tecnologia en general han suposat un canvi per a la societat, i també en l’àmbit que a nosaltres ens interessa, l’educació.

Seguint en aquesta línia vam tractar el concepte de Competència Digital i la vam definir com la capacitat de les persones per utilitzar la tecnologia com a eina de comunicació, treball, coneixement, etc. Però cal aclarir que una persona competent digital no és el mateix que una persona hàbil amb la tecnologia i la informàtica. Es pot ser hàbil però no competent. La diferència és que una persona hàbil sap manipular i utilitzar les eines amb eficàcia, però el competent digital les sap utilitzar i treure’n el profit que ell vol, és a dir, fa servir les eines per alguna finalitat. 

Per altra banda, la Competència Digital del Docent és aquesta competència digital que té un docent però amb la finalitat que els nens aprenguin. És evident que és la definició que més ens interessa, ja que és on nosaltres esperem arribar per poder ser uns bons docents. Com ja sabeu, som estudiants d'Educació Infantil, per tant, és el concepte que més connexió té amb la nostra formació i per tant la que més ens preocupa. Nosaltres esperem que poc a poc, i en gran part gràcies a aquesta assignatura on treballarem les TIC, puguem aconseguir ser cada vegada més competents digitals pel bé dels nostres futurs alumnes. Les quatre integrants del grup creiem que no som gaire hàbils amb aquestes eines però intentarem aprendre i que gràcies a aquest bloc puguem observar tots conjuntament la nostra evolució. 

 

Ens presentem amb Pecha Kucha

Nosaltres som el grup Hades, quatre noies de diversos pobles de l'Alt i Baix Penedès i ens hem conegut aquest any a la Seu Baix Penedès de la URV. És el nostre primer any del grau d'Educació Infantil. El nostre objectiu, per tant, és formar-nos per poder ser mestres en un futur. A part d'això també esperem que aquest grup ens serveixi per conèixer-nos millor entre nosaltres i entre tota la classe i també per poder donar la nostra opinió sobre tot el que treballem a les classes i posar-hi el nostre granet de sorra. 

Tot seguit un deixem una presentació individual i també en grup a través del Pecha Kucha que hem realitzat les quatre.

El Pecha Kucha és un format de presentació (fundamentalment creativa) on s'exposa un treball de manera senzilla i informal mitjançant 20 diapositives mostrades durant 20 segons cadascuna. Originalment creat a Tokio. Des de llavors, el format s'ha desenvolupat arreu del món. El nom deriva d'un terme japonès que imita el so d'una conversació. Esperem que us agradi. Gràcies.

Que farem?

Aquest bloc l'hem creat per parlar i reflexionar sobre el que farem en les properes classes d'habilitats comunicatives a la URV. El què esperem d'aquesta primera part de l'assignatura és aprendre més sobre les diferents eines digitals, és a dir, utilitzar-les millor per treure'n més i millor profit. De la segona part de l'assignatura, l'acció tutorial, suposem que seran unes classes més dinàmiques les quals ens podran servir per afrontar diverses situacions en un futur professional, per exemple, com actuar en una reunió de pares. I, finalment, la tercera i última part de l'assignatura que consisteix en la mediació creiem que pot ser interessant, ja que en una escola se'ns poden plantejar molts tipus de conflictes com per exemple una baralla, i nosaltres com a mestres els haurem de solucionar.

Centrant-nos en la classe anterior, podríem dir que es va dividir en dues parts; en primer lloc vam veure programes i eines digitals, moltes de les quals ja coneixíem però que no havíem pensat a utilitzar-les en l'àmbit de l'educació com per exemple el word, el power point... Per altra banda, per explicar la segona part de la classe hem decidit penjar un vídeo sobre la web 2.0, ja que ens van explicar que gràcies a això podem compartir documents o altres arxius i també ens en podem aprofitar. Tot aquestes eines ens poden ajudar com a futur educadors. Esperem aprendre com i en quines situacions utilitzar-les per poder ser més competents en el nostre futur professional, cridar l'atenció dels nostres alumnes i que així aprenguin més i millor amb nosaltres.

Blog universitari de: Lidia Parellada Ferreres, Mònica Soler Urpí, Núria Sans Olivella i Laia Heras Fet.